viernes, 8 de septiembre de 2017

08/09 - Mare de Déu de Meritxell, Patrona d'Andorra


Diu la tradició que un dia de Reis al segle XI, un pastor que es dirigia a Canillo per assistir a la missa d’una diada tan assenyalada, en passar per on avui s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Meritxell va veure una gavernera florida en ple hivern, sota la qual hi havia una bella imatge de la Verge.

Arran d’aquesta troballa, se la van endur a l’església de Canillo i la van posar a l’altar major tot prometent construir una església per aixoplugar-la.

L’endemà, el sagristà de la parròquia, en obrir la porta de l’església, va trobar a faltar la imatge de la Verge, que va aparèixer novament al peu de la gavernera florida, prop de Meritxell. Els vilatans d’Encamp van decidir que, si la Verge no s’havia quedat a Canillo, és perquè no s'hi volia estar, i que potser preferia estar a Encamp. Els encampadans la van tancar a l’església amb pany i clau, tot prometent bastir en honor seu una bella església. L’endemà el fet es va repetir: la Verge havia desaparegut. Els vilatans d’Encamp van tornar a Meritxell i un altre cop van trobar la Verge al peu de la gavernera. A més, tot al voltant de l’arbust estava net de neu per més que la nit abans havia caigut una grossa nevada.

De nou, els presents van cridar el miracle i van entendre que aquell era l’emplaçament on la Verge volia quedar-se; reunits els habitants de Canillo i d’Encamp, van construir la capella exactament en aquest lloc: l’actual Santuari de Meritxell.